dimecres, 22 d’agost del 2012
UNA EXPOSICIÓ ABSOLUTAMENT INDISPENSABLE
A mi no m'agrada en Miró
encara que pinti en porró.
Tampoc no m'agrada en Picasso
el seu rotllo no me l'empasso.
Velasques, que vols que et digui?
m'agrada menos que el rigui.
A en Tàpies sempre li dic
"no treballis més, nou-ric!"
A mi és que
l'art mural actual
i la merda conceptual
de veritat
us ho confesso
només em foten que pal.
Aquestes exposicions
als vestíbuls de les acadèmies d'idiomes
són un fàstic i una pena
no valen ni els canapés que hi donen.
En canvi això que us ensenyo
ho pot veure fins un guenyo.
Són cromos molt divertits
que han fet uns grans nostres amics.
I ho han penjat a les parets
del millor bar que conec.
Si us ho perdeu sou uns tótils
aneu a ballar el boti-boti!
Exposició Collages
De Francesc, Narcís i Ricard Gelador
Del 21 d'agost a l'1 d'octubre de 2012
--
★ Anònims ★
/// menjars i pensars ///
Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89
dimecres, 25 de juliol del 2012
TOTS ELS LLADRES QUE TENEN NOM TENEN NOM DE LLADRE
Els mossos d'escaire ens han passat
aquesta llista de gent que es busca.
Elaborada a partir de delacions d'un gruix del 99,8 de la població.
El que no sabem és perquè no els troben. Només cal mirar l'HOLA, el 9 nou o quansevol merda d'aquestes per saber on passen la vacança.
Per cert, la gent que treballa a les rotatives del comte de Godó estan en VAGA!
Diu que el comte els vol fer currar set dies i descansar set dies. I això és una cosa que la llei no permet. Toca't els collons: amb la de coses que la llei permet fer als treballadors, el senyor comte s'ha emmarranat perquè els en vol fer una que la llei no contempla.
Compte amb el comte i compte amb el seu diari de merda.
És el diari d'una perillosa secta minoritària que s'anomena Esglèsia de la Convergència Catastral. O alguna cosa per l'istil
Endavant amb la Clatelluscada Popular Màxima!
Matem-los a escopinades!
http://www.ivoox.com/maximum-clatellot-25-07-2012_md_1351133_1.mp3
divendres, 20 de juliol del 2012
EL PÈSOL NEGRE SEMPRE RETIRA L'AGRE !
El noveau pèsol està més content que un gínjol.
S'hi diuen coses com aquestes:
Si us fixeu, l’auge del moviments socials el vam viure just quan hi havia l’auge de la bombolla del capitalisme, fa uns anys, quan van caure més molles de pa del compte de les taules dels de d’alt, dels porcs grossos. Un accident necessari, sens dubte. Bé, ara, sembla que els moviments socials —seguint el ritme dels capricis del mercat— estan de reculada.
Això no fa res més que mostrar la fragilitat i el poc compromís de part d’aquest entramat autoreferencial i onanístic que afirma ser els moviments socials. Un caprici postmodern. Una extravagància de la classe mitja. Un producte de consum. Un divertimento. Una mentida vital —com diria Pío Baroja— més aviat cutre i sovint esperpèntica, una mica American Beauty a l’espanyola, o a la catalana no fos cas!
Però ni els anarquistes som petit burgesos, com afirmen els comunistes de partit, ni crec formar part d’uns moviments socials folklòrics ni em conformo amb l’anarquisme d’estil de vida ni amb cap altra parcialitat. Volem més, necessitem més: perquè estem en guerra, sempre ho hem estat i acceptem el repte per desigual que sigui.
Salut i anarquia!
....i s'hi dibuixen coses com aquesta altra:
...i està molt bé que els alcaldes s'aprimin, encara que ho haguem de pagar els contribuients. Ho paguem contents mentre ens aprimem gratis.
I això són coses que hi pots estar o no d'acord. Però són veritat.
Llegiu-ne la resta aquí.
S'hi diuen coses com aquestes:
Si us fixeu, l’auge del moviments socials el vam viure just quan hi havia l’auge de la bombolla del capitalisme, fa uns anys, quan van caure més molles de pa del compte de les taules dels de d’alt, dels porcs grossos. Un accident necessari, sens dubte. Bé, ara, sembla que els moviments socials —seguint el ritme dels capricis del mercat— estan de reculada.
Això no fa res més que mostrar la fragilitat i el poc compromís de part d’aquest entramat autoreferencial i onanístic que afirma ser els moviments socials. Un caprici postmodern. Una extravagància de la classe mitja. Un producte de consum. Un divertimento. Una mentida vital —com diria Pío Baroja— més aviat cutre i sovint esperpèntica, una mica American Beauty a l’espanyola, o a la catalana no fos cas!
Però ni els anarquistes som petit burgesos, com afirmen els comunistes de partit, ni crec formar part d’uns moviments socials folklòrics ni em conformo amb l’anarquisme d’estil de vida ni amb cap altra parcialitat. Volem més, necessitem més: perquè estem en guerra, sempre ho hem estat i acceptem el repte per desigual que sigui.
Salut i anarquia!
....i s'hi dibuixen coses com aquesta altra:
...i està molt bé que els alcaldes s'aprimin, encara que ho haguem de pagar els contribuients. Ho paguem contents mentre ens aprimem gratis.
I això són coses que hi pots estar o no d'acord. Però són veritat.
Llegiu-ne la resta aquí.
dimecres, 27 de juny del 2012
MAXIMUM CLATELLOT DE VACANCES AL SEMINARI TAIFA
Amigues i més amigues
no us poseu a pesar figues.
Que ara arriba l'Ivan
que de un quant en sap un tant.
Ens explica lo de la crisi
abans que ningú ens avisi.
Que no és un problema tècnic
si no un monotema esperpèntic.
Que la solució és política
però que cap polític l'aplica.
Que es basa en un deute i un deure
d'un actiu que no es pot veure.
Que és un drama i un espantall
per fotre'ns de nas per'vall.
Que és una aixecada de camisa
tant gran com la Torre Pisa.
Que l'unica solució plausible
és cremar tot el fungible
i esborrar el capitalisme
abans no ens llençi a l'abisme.
MAXIMUM CLATELLOT.
200 ANYS DE SEXY-NANCY-NASTY-CRISTY
200 ANYS DE CRISI D'HIDROFIBROSI.
http://economiacitrica.seminaritaifa.org/
http://seminaritaifa.org/
Aqui va el programa! En depositfiles, per fer descàrrega directa
http://depositfiles.com/files/gmrnptd5r
diumenge, 24 de juny del 2012
La independència és això i no cap altre cosa.
dimarts, 19 de juny del 2012
MOLT D'AQUÍ EN BREU.....

La Gran Festa de la democràcia.
La Gran Festa de l'Idiòcia.
La Gran Festa de la Supremàcia de l'imbecilitat.
La Gran Cel·lebració dels reprobes.
L'estil i la gràcia són dues coses que ara no val la pena ni mencionar.
Les subtileses guardem-les per un altre dia.
25 ANYS DE LA REVISTA TMEO.
25 ANYS AMB EL PREPUCI INCANDESCENT SOBRE LA SUPUROR DE LA LLAGA MESTRA.
25 ANYS FORA DEL RAMAT.
diumenge, 17 de juny del 2012
El batec del Clatellot
Senyors i senyors:
Aquest programa l'hem fet centrant-nos en una cosa i és aquesta:
Morir no es res de nou
però de la vida tampoc no n'esperis gaire.
Això ens ho va dir en Serguei Esenin.
També en aquesta altra cosa:
En realitat, només fa falta pensar que et divertiràs per començar a fotre't. L'ideal, per tant, es renunciar absolutament a la festa.
Finalment una perspectiva consoladora: Amb l'ajuda de l'edat l'obligació de la Festa disminueix, l'inclinació a la soletat augmenta ; la vida real s'imposa.
Això ens ho va dir en Houellebecq a la zona d'oci del Port Marítim de Masnou.Una zona que ens sembla que ara ja l'han desmantellat.
Com a poc a poquet aniran sent desmantellades totes les zones d'oci recreatiu ja siguin consumistes o altruistes.
Al final ens haurem de mirar a les cares i reconeixer que tot era una falàcia papiroflèxica.
Inclós el nostre batec:
El maximum Clatellot.
Aquest es el link de descàrrega directa
http://www.ivoox.com/maximum-clatellot-13-06-2012_md_1283413_1.mp3
Aqui ho podeu veure en tecnicolors.

http://www.maximumclatellot.blogspot.com/
Aquest programa l'hem fet centrant-nos en una cosa i és aquesta:
Morir no es res de nou
però de la vida tampoc no n'esperis gaire.
Això ens ho va dir en Serguei Esenin.
També en aquesta altra cosa:
En realitat, només fa falta pensar que et divertiràs per començar a fotre't. L'ideal, per tant, es renunciar absolutament a la festa.
Finalment una perspectiva consoladora: Amb l'ajuda de l'edat l'obligació de la Festa disminueix, l'inclinació a la soletat augmenta ; la vida real s'imposa.
Això ens ho va dir en Houellebecq a la zona d'oci del Port Marítim de Masnou.Una zona que ens sembla que ara ja l'han desmantellat.
Com a poc a poquet aniran sent desmantellades totes les zones d'oci recreatiu ja siguin consumistes o altruistes.
Al final ens haurem de mirar a les cares i reconeixer que tot era una falàcia papiroflèxica.
Inclós el nostre batec:
El maximum Clatellot.
Aquest es el link de descàrrega directa
http://www.ivoox.com/maximum-clatellot-13-06-2012_md_1283413_1.mp3
Aqui ho podeu veure en tecnicolors.

http://www.maximumclatellot.blogspot.com/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)








