dissabte, 19 de desembre del 2015

MÀXIMUM CLATELLOT: No volem amics, volem públic.






El programa que vam fer l'altre dia al 134 amb en Miquel Cabal.
Gràcies a tothom qui va venir. Visca la TURBO-merda.
Us deixem amb una cançoneta inspirada en els tebeos d'en Benjamín Marras:

Que ha pasao? ( x 5)
Que han puesto crack en la polla de un diputao. ( x2 )
Maricones ultra sucios
Que coleccionan prepucios
Asaltan la Casa Blanca
en moto des de una rampa.
Mil macarras jeringueros
Con chutas echas de plata
Untan todas sus navajs
En excrementos de rata.
El comisario europeo
Huele a cadáver de perro
Paga precios estelares
Por follarse subnormales.
Mil travestis y manteros
Persiguen a los maderos
Y les clavan las pelotas
A sus sillones de cuero.
Yihaidistas a caballo
Masacrando paya y payo
Hacen estufacientes
Que te joden bién los dientes
Van rebanando pescuezos
Robando joyas y alhajas
Occidente lo ve en la tele
Y con eso se hace pajas.
Las fuerzas del orden luchan
Con sus cañones sagrados
Esconden en hondos anos
Muchos secretos de estado.
Poligamia tangencial
Sistema piramidal
Jerarquias asesinas
Terrorismo sin final.

dijous, 10 de desembre del 2015

AQUEST DIMARTS 15 de DESEMBRE: MÀXIMUM CLATELLOT en DIRECTE al 134 de GRÀCIA.





Hola escarransits mentals a causa de la sobreexposició als mitjans. Us volem comentar una cosa sobre el tema pilota i teulada. Una colla de tertulians esquizo-noides asseguren que la pilota està a la teulada de les CUP. Una altra conjunt d'alienats pel silenci administratiu afirmen i sostenen que la pilota està a la teulada de la coalició de centre-extrema-dreta anomenada JxS. Inclús hi ha el típic analista estigmàtic depriment que té una teoria segons la qual la pilota campa alegrement pel teulat d'Unió.

Desenganyeu-vos.

La pilota està en mans de MÀXIMUM CLATELLOT.
I el dimarts 15 de Desembre la jugarem amb soltura i decisió en directe al bar de cites liberals 134. Al mateix número del carrer Torrent de l'Olla, a Barcelona.

Hi haurà flautistes,
malabaristes,
i ebanistes
de cigales tristes.

Fundarem un nou hemnisferi a on la púrria senti el calor de la púrria.
Fundarem una nova latitud on mai més ningú passarà fred en soledat.
Farem cutres totes les coses, usant d'escala de mesura les nostres mini-ambicions.

Màximum Clatellot.
Lluitant contra la dominació mercantil-espectacular.

Màximum Clatellot.
Emeten xecs falsos des de 1989.

Màximum Clatellot.
No es convida particularment.

dijous, 3 de desembre del 2015

Màximum Clatellot : Milions de Convergents atacats de síndrome xungo.



Hola penya nefasta,
ens teniu patint dels xacres.
Hola gentola excitada
esteu cagant llimonada.
Punyetaires penitents
amb els pèls dels culs als vents.

Us hem de proposar una cosa:
Voleu un rostit de tova?



Caram, d'on vens?
Caram, del camp!
Caram, què portes?
Caram, vi blanc!
Caram, tastem-lo!
Caram, què és bó!
Caram, follem-nos?
Caram, sí. No?

dilluns, 23 de novembre del 2015

Màximum Clatellot: LA PUNICIÓ AUTOINFRINGIDA.




Senyores i senyores
i gent de la que ven estores
Fa dies que ens aprimem
com trista ceba d'hivern.
Tenim els collons botits
de cromos tan repetits.
No volem esforços meritoris
ni menjar supositoris.
No volem cap seguretat
que ens proporcioni cap estat.
Volem conduïr un cotxe bomba
en forma de cotxe escombra.

Volem viure a la Gran Gatzara
no dissabte si no ARA.

dimecres, 4 de novembre del 2015

Màximum Clatellot: DISPERSATS PERÒ EN POSICIÓ D'ATAC.



Des d'aquests cadirots als estudis de La Pinya Torrada
del Montseny és d'on diem tot aquest reguitzell de
bajanades que tant us fan passar bones estones.



Hola penyola.
Avui continua aquesta performance oral on parlem de coses i cosetes. Una jornada qualsevulla a Cal Clatellot:
Es repeteixen uns patrons dialectals.
S'insisteix en un camp ideogràfic.
Es perpetuen certes etapes repetitives.
S'arriba a un clímax comú.
Cadascú torna a casa seva amb el cap cot i el primer que fa en penetrar a la llar quotidiana, gris-vainilla de l'existència, és rentar-se les parts pudendes amb Vim Clorex Verde.
Un rentaplats que conté pols de marbre.
Ideal pel cos.


LA RAMPA ES QUEDA!

Màximum CLATELLOT: Altres venen FUM. Nosaltres regalem FOC.




De veritat, que mani qui vulgui. Ens la porta fluixa.
Des del neolític que estem creant xarxes subterrànies de resilicència precària
a les vostres corretges de poder. Mai ens veureu de genollons. Ens tindreu les ànimes,
les il·lusions i les estones, però MAI ens tindreu com a persones.
De manera que seguiu amb les vostres tonteries de fanàtics esclavitzats.
Continueu amb les vostres lluites per cotilles insignificants de
poder i representació. No atureu la vostra cinquena guerra mundial per càrrecs i despatxets.
Feu una ficció de poder en la vostra república paral·lela
de la cobdicia i el figurar. En els vostres organismes de merda, en els
vostres organigrames en els quals no cal que ens hi compteu, que mani qui vulgui.
Només una condició, no ens feu passar pel calvari d'unes eleccions MAI MÉS.

Som-hi, cansalda!
Bufa, Pastanga!
Foc a l'esplanada!
Res no ens vaga.


dimecres, 23 de setembre del 2015

MÀXIMUM CLATELLOT : Nou matí a la Nova Arcàdia.





Tothom ens demana pel carrer. Ens demanen als programes de la tele, ens demanen a les publicacions de pseudo-pensament. I no ens demanen la nostra opinió o res referent al nostre minso saber. Ens demanen el vot i la confiança. El vot no significa res, demanar-nos el vot és poc perquè votar és voluntari i nosaltres de voluntat en tenim poca. I la confiança, fa fàstic. Demaneu-nos coses que no teniu ni puta idea que existeixen i respondrem. Perquè nosaltres som un abocador de donacions sense final ni pastilles de frenada. Nosaltres som la pàtina que patina. Nosaltres som el que impregna el que és invisible. Nosaltres som els putes de l'iceberg.



"Les mares de família i les seves joves obeeixen, deixen de banda les robes, els cistells i les labors a mig fer i ofereixen encens al déu, invocant-lo amb els noms de Bacus, Bromi ( el sorollós), Lieu, descendent del foc, nascut dues vegades, únic ésser amb dues mares; a aquests noms afegeixen el de Niseu, Tioneu de cabells mai tallats, Leneu, el qui va plantar la vinya que ens dóna alegria, Nicteli, pare Eleleu, Iacos, Ehuan, i tots els altres molts noms amb què et coneixen, Líber, els pobladors de Grècia. La teva joventut no té mai fi, ets nen per tota l'eternitat, ets considerat el més bell dels de dalt del cel; el teu cap té un aspecte virginal, quan el dreces sense banyes; tu has conquerit L'Orient fins a la desembocadura del Ganges que banya l'obscura Índia; tu, déu venerable, has donat mort a Penteu i a Licurg, el de la destral de doble tallant, com a càstig pel seu sacrilegi i has llençat al mar els cossos dels tirrens; tu menes, afeixugats sota el doble jou del carro, linxs amb el coll engalanat amb frens acolorits; les bacants i els sàtirs et segueixen, i també el vell ebri que sosté amb un bastó els seus membres tentinejants i que amb prou feines s'aguanta sobre el dors corbat del seu ase. Pertot arreu on vas se sent la cridòria dels joves, la veu a l'uníson de les dones, els timbals picats per les mans, els còncaus címbals de bronze i les flautes de boix, amb els seu llarg tub foradat."

Les metamorfisis. Llibre V. Ovidi.

dimarts, 21 de juliol del 2015

MÀXIMUM CLATELLOT : La MERDA impune!






Amics i amigues. La situació és semi-insostenible.
Catalunya ha arribat en un punt històric en el que no val
la pena anar endavant nogensmenys anar endarrera.
Estem en un instertici màgic, habitem damunt la ferida lluminosa.
La recerca inútil d'una Ítaca on posar els nostres pesats
culs s'ha tornat en una lleu ataràxia nacional.
Vivim en un Water World lloret de les idees.
Som a la Marina d'Or social.
Vivim a la Catalunya en Miniatura de Catalunya en miniatura.
El nostre imaginari cap dins d'un confessionari.

Estem millor que no volem.

Màximum Clatellot.
Traient baba de lava des de l'avortament d'en Cobi.



Que la Masturbació no retardi la Revolució!

dimecres, 17 de juny del 2015

MÀXIMUM CLATELLOT : Missatge incandescent de LA REINA DE LES SERPENTS.





Només un parell de coses:
Un govern d'esquerres acomplexat
actua com un govern de dretes.
Només el discurs d'esquerres questiona i enderroca poders,
és per això que la dreta adopta verborreig
esquerranós quan està a l'oposició.

Conseqüentment:
Tenim una dreta que sembla esquerra
i una esquerra que sembla dreta.

Conseqüentment:
La dreta sempre està al poder.

I una altra última cosa:
De la mateixa manera que els qui la república
empresonava van acabar lluitant per la República
ja veiem que els qui sempre hem sigut víctimes del
regionalisme caciquista serem els qui
haguem d'acabar lluitant per l'independència.

La sahmaran ens ho ha dit, entre somnis, així de clar.

dimecres, 3 de juny del 2015

MÀXIMUM CLATELLOT : L'Aristocràcia de l'esperit abonyegat.






Nosaltres som part del Col·lectiu de l'Esperit Abonyegat.
Nosaltres som l'Aristocràcia del Sense-sentit.
Nosaltres som de la Germandat dels Iguals.
Nosaltres som els Cent Mil Fills de Can Penja i Despenja.
Nosaltres som la Cofradia del Qui-no-s'arrepenja-no-en-menja.
Nosaltres som la Gernació Degenerada, som la Corretja de la Transmissió Amoral.
Nosaltres som la Lliga Misèrrima dels Degotells de Llard.
Nosaltres pertanyem a la Confabulació Silenciosa dels Poca Cosa.
Nosaltres som l'Assemblea de les Veus que NO Veus.
Nosaltres som el Centre Neuràlgic de la Nova Neurona.
Nosaltres us estem assetjant des de Fora de Vosaltres.

Des de fora de lo vostre.

Nosaltres.

Tu potser ets nosaltres.

Ells no saben ni que no ho són.

Comença la romeria del Rocío de Berga

Extret de El Pèsol Negre 67.

Criticar la Patum a Berga pot semblar, com a mínim, mala idea. Però ser anarquista a l’antiga capital carlina també pot ser-ho i tanmateix alguns creiem —en paraules de l’amic Lúcio Urtubia— que no es pot ser cap altra cosa.

Sobre la descripció de la festa berguedana podeu trobar força bibliografia, webs, vídeos, etc. I qualsevol berguedà —de la ciutat de Berga— us en pot parlar amb autoritat. Tant de la descripció de la festa com del funcionament formal. Per tant m’estalviaré, en aquest petit text, parlar de les diferents comparses, de les societats agràries i el solstici d’estiu, del paganisme, del corpus i l’assimilació per part de l’església; d’ossos, de dracs, de l’imperialisme cristià, de suposats dimonis i del mal i del bé, etc. Tampoc no m’empatollaré amb els significats de les comparses, com us dic, això o ja ho sabeu millor que ningú o bé podeu preguntar-ho aquests dies en alguna barra de bar mentre us intoxiqueu.

Tampoc vull parlar avui de manera concreta de la màfia que hi ha darrera de les comparses. Ni de com és d’injust i autoritari el seu funcionament. Ni del nepotisme o del tràfic de salts. Ni del grotesc Patronat de la Patum. Tampoc del masclisme que hi podem trobar-hi. Tampoc de la pudor a naftalina que fa l’església, els administradors i els títols de patumaire. Ni tant sols de la vergonyant imatge que dona el balcó de l’Ajuntament amb l’alcalde, l’autoritat convidada, la Guardia Civil, els Mossos d’Esquadra, el capellà i qui sap si el bisbe i tot de dones fent gala de submissió amb els seus vestits tradicionals. Per acabar, no insistiu no parlaré dels sobresous en hores extres que s’emporten la guarida urbana i els mossos d’esquadra per no fer gaire res. Ja sé que és el pèsol negre i que només parlant d’això ompliríem un parell de pàgines però vull explicar-vos una cosa més general i que jo trobo molt interessant.

Vull parlar-vos de la funció social tradicional de la Patum —com la de moltes altres festes populars— en relació al sistema de dominació. I per fer-ho i que ningú se senti malament, no parlaré de la Patum sinó del Rocio —que com que és una festa que es fa lluny d’aquí i per gent taaaaaant diferent a nosaltres, segur que no sabrà tant greu—. Per parlar-vos del Rocio i la seva funció social tradicional us faré cinc cèntims d’una pel·lícula documental de Fernando Ruiz Vergara titulada Rocio i estrenada l’any 1980 a Espanya i que us recomano molt. El documental aborda la festa del Rocío des d’una perspectiva històrica i antropològica fixant-se per exemple en el paper de cadascú a la festa i posant-lo en relació a la seva classe social dins el poble. I ens explica la plasmació pràctica i històrica d’això en parlar-nos de la repressió després de la guerra civil a un poble concret exercida pels membres de hermandades rocieras. El documental no va poder-se estrenar a Andalusia fins el 1985. I va ser censurat. Al film apareix en un moment donat la pantalla en negre i lletres en blanc que diuen: «Supresión por sentencia de la Sala Segunda del Tribunal Supremo del 3.4.1984». Per la televisió es va emetre fins i tot sense aquests tall, vull dir censurat i sense que se sabés que ho estava. El director no va fer res més al món del cinema.

Bé doncs, el paral·lelisme d’aquesta interpretació és força senzill i segons la meva opinió parcialment aplicable a moltes festes populars: membres de les classes baixes tenen accés a papers rellevants i claus durant els dies de festa, a canvi accepten el seu paper social real a la societat durant la resta de l’any; sovint fins i tot de manera servil. De fet això és aplicable com dic, a moltes altres festes fins i tot al carnestoltes. Homes disfressats de dones, rics de pobres, pobres de rics; capgirar la societat durant un dia per tal que pugui seguir tot igual. Fer un simulacre de revolució, una revolució de mentida per estalviar-nos una de veritat. Tot sota control. Naturalment això té molts matisos, però crec que es força interessant pensar-hi.

D’altra banda, aquesta interpretació ara amb el capitalisme de consum i la societat de l’espectacle ja no és tan simple. El sunami del capitalisme afecta a tot, també a les festes tradicionals, no cal pensar en el Potlatch dels indis nord-americans, la Patum és un exemple prou clar, ara el centre de la festa és el consum (d’alcohol, de menjar, de drogues, de foc, d’autenticitat, de beguedanisme, de catalanitat, etc.). Des de la mort de Franco, el capitalisme i la democràcia van posar en alça les festes populars. Abans una mateixa persona feia de massa, de ple, de guita…, ara hi ha veritables màfies per controlar els salts…

Per acabar, només afegir que avui en dia la festa oficial és mig morta. La més participativa i transparent sembla ser la infantil i la del carrer de la Pietat. I definitivament la més viva i popular és la dels pobres o dels borratxos. Al cap i a la fi, els berguedans portem la Patum a dins què diuen…, i la dels pobres la van fer per primer cop uns anarquistes de Berga exiliats a França. Sí, sí, anarquistes. Bona Patum.

Pep i tu

Berga, 9 de juny de 2015


dimecres, 20 de maig del 2015

MÀXIMUM CLATELLOT: La mirada altiva dels qui no sabem què és perdre.


En Danilo Kis ens escriu línies de guió des del més enllà.



CIU ÉS UN PIPI-CAN.
CIU ÉS ROTTARY CLUB.
CIU ÉS LLEFA D'ASMÀTIC.
CIU ÉS PREPOTÈNCIA BANCARIA ANTI-HUMANA.
CIU ÉS INCULTURA FENÍCIA.
CIU ÉS REGIONALISME MANIQUEU.
CIU ÉS TITELLADES TARRADELLES.
CIU ÉS MERDA DE GOS NO RECOLLIDA.
CIU ÉS UNA MONJA ROBA-NENS.
CIU ÉS MERDA.

dijous, 26 de març del 2015

MÀXIMUM CLATELLOT: UN MÓN DE TIRABUIXONS DE COLORAINES INSÍPIDES.



Bukharin Smith i Cheb Radek als radiodescontrols.



Aquest programa és molt especial perquè en ell intentem fer una col·lecta per penya que VOL pasta i aquesta és una (Albert) espinosa qüestió que només TENIR pasta pot resoldre.
Apart de tot això, tot ens va bé.
La nostra baba acomodada ens penja adequadament.
Pel cantó bó dels retratos.
La gent ens diu que els fem tanta gràcia.
És una llàstima, perquè nosaltres només voldríem aniquilar-los.
Per poder passejar pel carrer i no haver de mirar les botigues per no mirar-los a les cares.

Aquest és un dels problemes que més ens fa viure com llombrius actualment.
Que esquivant la mirada per no veure'us només veiem botigues.
I us preferim mil cops.

Fa així de riure perquè fa així de pena.

dijous, 19 de març del 2015

El 28 de Març: TOTHOM A LA GUIXA!


Ja ho sabeu.
Gresca lliure en caiguda lliure.
La Festa dels qui mai fem Festa.
La Festa de les qui tenen una percepció deteriorada del què és divertit.
La festa dels qui no ens divertim per NO estar d'acord.

dilluns, 16 de març del 2015

MÉS QUE UNA IDEA. Música per un present anarquista.



Quants grups coneixem que parlin sobre l’Anarquia? I quants d’ells son de l’estat espanyol? Quants segueixen en actiu? Quants d’ells no fan punk? A mesura que anem fent aquestes preguntes, el radi de grups comença a baixar.

Creiem que la música és una potent arma de difusió d’idees però fa massa temps que l’anarquisme carrega el prejudici de la cultura punk, sent aquest estil el seu referent musical més proper (Sin Dios, Puagh, Eskorbuto…) i socialment, únic. La societat té totalment interioritzat que qui és anarquista, és punk i, qui és punk, és anarquista. Volem trencar aquesta idea apostant per nous sons, com el hip hop, els cantautors o la música electrònica, sense renunciar al primer.

Amb aquesta premisa volem acostar les idees anarquistes a qui no es sent identificat amb una cultura musical concreta, i imprimir la idea general que l’Anarquia no és sinònim de caos, destrucció i drogues i que una societat autogestionada, horitzontal i descentralitzada no és només una idea vaga, sinó tota una manera d’afrontar el dia a dia.

Els grups que apareixen en aquest disc han estat triats per gust personal i proximitat i qui surt en aquest disc no és més anarquista que qui no surt. És més, algunes de les persones que hi participen no es consideren a si mateixes anarquistes tot i tenir una forta afinitat amb les seves idees. Sabem que només amb la música no transformarem la societat, però ens serà indispensable.

S'està editant en CD per repartir al jovent, a les universitat, instituts i llocs de treball. L'anarquisme no és una moda!


https://soundcloud.com/mesqueunaidea

dijous, 12 de març del 2015

L'infern ERA això.





Senyores i senyores
i altre gent de les afores :
Hem fet un programa
a on es debaten TEMES.
TEMES molt bèsties
de coses esfereïdores
d'operacions idiotes
a l'estil de la PANDORA.
Portem jerseis amb sanefa
practiquem el quimicefa.
No creiem en altre símbol
que no sia la flauta d'èmbol.
Parlem a les palpentes.
No parem de clavar empentes.

Alerta avantatgistes:
Nosaltres som revanxistes.

dimarts, 24 de febrer del 2015

Kafeta SOLIDÀRIA AMB LES encausades per l'OPERACIÓ PANDORA.

Aquest divendres , a quarts de vuit.
Que no hi falti ningú.
Veniu a fer gasto
per l'ANARQUIA.

dijous, 12 de febrer del 2015

Màximum Clatellot: Mantingueu inacariciable el cos d'en PERET.




A nosaltres ens passa com a en Manol Escobar i tots els demés grans de l'indie espanyol:
Quan acabem de fer un programa estem tan cansats i tan derruïts de nosaltres mateixos que no tenim ni mica d'esma per fer la promoció.
El community mànager ens diu : Ataqueu pel flam!
L'encarregat de línia ens diu : No doneu cuartelillo!
La que ven cupons a la granja Dori-dori ens diu : El Jueves a por todas!

Però nosaltres no podem seguir encarant la vida i la nostra creació amb
la sofisticació del llenguatge bèl·lic i binari.
Nosaltres no podem emprendre res de cap manera.
A nosaltres no ens engresca que no parin de fotre'ns la llesca.
Nosaltres entenem la nostra creació com un espai on disoldre'ns i amagar-nos per sempre.
Amagar-nos fins l'albada social.
Amagar-nos fins l'albor dels temps.


Màximum Clatellot.
Un programa a on hem tingut l'honor d'aixafar
dues cançons de les dues que l'Edi Za tenia preparades per cantar-nos.

Un programa que no hi ha manera.
A ta mare li agradaria. Amb tu no hi posarem la ma al foc.


DEMOCRÀCIA: MASCLES ALFA!

Polles alfa a la plaça
el poder és una dansa
és la dansa del prepuci
a l'hipnòtic precipici.

Democràcia: Mascles Alfa.

Polles mascle estan en alça
feromones poderoses
volen tajo, estar a l'ajo
i fer el declivi a posteriori.

Democràcia: Mascles Alfa.

Polles Plaça, fals a l'aire
terses tenses desfilades
Cimera de la quimera
ciril·lis en conferència.

Democràcia: Polles Barça.
Democràcia: Sóc de l'AFA *


Afa: Associació de Familiars d'Alumnes.

dijous, 29 de gener del 2015

MÀXIMUM CLATELLOT: QUÈ FA EL POBLE? EL POBLE DORM.







Hola amic i amigues.
Venim del futur analògic
perquè esteu en un greu
i profund enclau històric.

Si obreu bé, res, aneu fent.
Però si obreu malament,
com tot apunta que esteu obrant,
morireu tots a milions
sinò a milions-i-tants.

Hi haurà budells escampats
i traus i varius esclatant,
tot serà un llarg degotall
de penuria, pena i dany.

Us timaran de repent
com ja ho solen venir fent.
Tornareu a ser esclaus
de l'exèrcit dels babaus.

Us furtaran tota l'esma
els néts d'en Ramiro Ledesma.

Us carbonitzaran l'esperit
els nervis i tot el teixit.

Aquests valents cabronassos
no us deixaran rascar els braços.

Aquest valents cabronassos:
els hem d'empalar a cabassos!


Màximum Clatellot. Kung Fou i Amor-Fú.
Portanveus de l'ignomínia des de 1983
Un programa de locutors amb tos.
Promogueu aquesta onda.



dijous, 15 de gener del 2015

MÀXIMUM CLATELLOT: CAIENT CONSTANTMENT DEL BURRO


Un xistet d' El pèsol Negre.



Amigues i amigues,
no guanyem per disgutets.
Entre caiguda del burro
i caiguda del burro,
espolsem la lira
per polsar-ne les cordes
i ens surten bonics versicles.
Som els Salmans Rushdies de
Montcada i Reixach.
Valgui el paral·lelisme.
Us deixem amb l'últim himne
que em compost menjant sardina:

Han posat
uns conscienciats
a currar a revistes modernes.
Analitzen i avaluen
les mogudetes que fa l'esquerra.
A vegades diuen "Que diver!"
i a vegades "Campanya de merda!"
Nosaltres ens ho mirem
des del nostre xalet a Utrera
i dia sí i dia no
ens cauen els ous pel terra.