mÀXIMUM cLATELLOT : nO HEM LLEGIT LA MUNTANYA MÀGICA, PERÒ HEM ANAT A TERRA MÍTICA.

De "Vida i destí" d'en Grossman. En Grossman el guai, no pas l'altre.





Nosaltres no donem a l'abast de tant preocupats com estem per les coses.
Quan algú ens convida a tabaco o a vi barato sempre ens cau una llunyana llagrimeta
pels que han cregut que tindrien casa, familia i pensió. També ens cau una llagrimeta pels qui s'han fet un pla d'estalvi,
pels qui han apuntat als seus fills a coral o futbol.
I encara una altra pels qui es van apuntar a castellers o geganters i es van trobar a l'Anglada amb la faixa i la barretina.
Sembla que és un paio que actualment busca una entitat.
Nosaltres mirem aquest simpàtic tragí de la fira de les entitats i diem "Això sembla la fira de les vanitats!".
Ho diem per fer-nos els cursis amb coneixement.
Realment això el que sembla és la Fira de les ventositats.

Esteu avisats.
Maximum Clatellot.
Finalment, amb en Pep de Berga al telèfon.

No hi ha altra màgia que la que s'acaba.

mÀXIMUM cLATELLOT: ALLÒ QUE ENS VA FURRULAR PERÒ QUE JA NO FURRULA GAIRE.

Un tebeitu que surt al Pèsol Negre número 63.




Hi ha gent que així que neix
es converteix en un peix.
Hi ha essers a qui els cou
no poder sortir de l'ou.
Hi ha qui estripassa bé la bossa
de sa mare, encara mossa.
I hi ha ,
(i ho diem sense embuts )
qui no HAURIA d'haver nascut.
Nosaltres amb diligència
conjurem la seva existència.
Estan aquí per un error
que resulta la nostra dissort.
Avortem aquestes vides,
per molt crescudes que estiguen :
Pronunciem paraules prohibides
fins que caiguin extingides.
Màximum Clatellot :
280 anys buscant les paraules
que els socarraran com tions.
Màxium Clatellot :
Buscant la fulminant
combinació macabra i oral.
Això que ens ha furrulat
no té perquè no tornar a fer-ho.

ROBADORS, 23. LA NOVA NOVA-ONA.

CARRER ROBADORS 23.
LA NOVA NOVA-ONADA.

Aquest dimarts 28 de Març OMITSE'T cantarà les seves corrandes
sobre noves llegendes urbanes i sobre estils de vida
cutres i decrèpits.
Acompanyat de la sempre grata cridòria de
roger pelàez canta SAU. 25 anys d'impersonator l'avalen.

Pel preu d'un tap d'ampolla de plàstic.
De fet, podeu pagar amb taps d'ampolles de plàstic.
També podeu pagar amb cadires de rodes de segona mà.

Se us veu espatllats.
Us convé no perdre-us-ho.

Màximum Clatellot : Per un emputament que no suposi un amputament.

En aquest nou capítol d'aquesta sèrie de trasallats ideològics ens mudem al
centre del Danuvi amb les seves danses de foc i els seus homes que remen el
bastó sobre les cendres, ara buscant-hi una xusta de ducados, ara dibuixant
serenament el relleu del declivi de la seva patria.

Traçem un mapa sonor d'aquestes inquietuds i esbrinem el ritme cardiològic
de la canalla i la solapació dels espetecs en les danses i
la caiguda del ritme borsari.

Per què el calc de la nostres pors decora la nostra vida?

Nosaltres estem més buïts que ho està actualment
la bufeta de l'orina d'en Joan Andoni Samaranch.

Nosaltres tenim els culs bruts de tan omplir continguts.

Nosaltres pensem perquè vosté pensi menys.

Nosaltres tenim el nivell de tot tan avall
que ens hi ensopeguem cada dia quan ens aixequem de piltrar.



Màximum Clatellot:

Més bajanades banals.

Més circuml·lòquis Catastròfics.

Més rancúnia no tipificada.

NO MONITORITZAREU LES NOSTRES PUTES VIDES!

Molta gent pensa que l'enveja fa dir coses molt tontes.
Que s'elaboren moltes teories extravagants i
recomplicades a partir d'una petita dosi única d'enveja.
És veritat.
Però també és veritat que les coses no són tan fàcils de
descriure com per descriure-les a partir de la premisa enveja.
A nosaltres ens diuen "Describiu una mica tota aquesta merda magmàtica
que ens està envolvent com una bufanda d'humus i placenta de llagosta".
Però nosaltres no podem explicar res perquè l'enveja ens bloqueja.

Les velles lleis mortes tenen tanta vigència com la superstició.
La tecnologia és la nova fé, però la fé només un sentiment que
obstaculitza la llibertat i la plenitud.

Vosaltres espereu l'autobús.
Nosaltres esperem l'albada social.

Màximum Clatellot : L'el·lipsi es cuadricula.

LA LÍNIA QUE SEPARA UNA COSA D'UNA ALTRA QUE NO HO ÉS.

Vosaltres creieu que una cosa que representa una cosa és una cosa.
Nosaltres sabem que no.
Vosaltres creieu que si a un tot li falta una mica aquest tot és un tot sense una mica.
Nosaltres sabem que no hi ha tot sense aquesta mica.
Vosaltres creieu que atineu des de allà a on esteu.
Nosaltres no atinem, atiem.
Vosaltres dibuixeu una línia que separa una cosa d'una altra però no en veieu cap de les dues.
Nosaltres no creiem en la linia, nosaltres creiem en la bafarada.
Vosaltres creieu que la vida és la vida sense els accidents de la vida.
Nosaltres sabem que només els efectes i els accidents delimiten i descriuen.
Vosaltres trobeu que un cos mort té gran semblança a un cos viu.
Nosaltres no emmotllem les coses per entendre-les.

Nosaltres assassinem la percepció.

Nosaltres som Màximum Clatellot i hem vingut a parlar fins que us moriu.

MÀXIMUM CLATELLOT. CANAL D'INTRANSIGÈNCIA MINIMALISTA.

"Qui fa desfà,.Qui crea destrueix.Qui dóna vi, anorrea.Ens diuen qu és així. Hi convenen els suixinites untuosos i sinuosos i els ulamites inflexibles i dogmàtics, els bubulins severs i sectaris i els panxatipins radicals i intransigents. Però per què, qui s'ha complagut, i adhuc s'ha emmirallat, en la creació, sense espera ni compàs, sense pausa i sense treva, amb un neguit sefiròtic, agullonat per la pressa, té l'afany de destruir allò que ha creat? Si els éssers que ell va crear són imperfectes i defectuosos, fastigosos i desplaents, qui en té la culpa? I si són bonics i plaents, agradables i ben fets, per quina raó s'haurien de destruir?"

Les Estances d'Omar Kayyam. Albert Jané.



Per la nostra part, res a afegir.

Màximum Clatellot.

Des de molt abans que et puguis imaginar, pensament intransigent en xarxa.