De "Vida i destí" d'en Grossman. En Grossman el guai, no pas l'altre.
Nosaltres no donem a l'abast de tant preocupats com estem per les coses.
Quan algú ens convida a tabaco o a vi barato sempre ens cau una llunyana llagrimeta
pels que han cregut que tindrien casa, familia i pensió. També ens cau una llagrimeta pels qui s'han fet un pla d'estalvi,
pels qui han apuntat als seus fills a coral o futbol.
I encara una altra pels qui es van apuntar a castellers o geganters i es van trobar a l'Anglada amb la faixa i la barretina.
Sembla que és un paio que actualment busca una entitat.
Nosaltres mirem aquest simpàtic tragí de la fira de les entitats i diem "Això sembla la fira de les vanitats!".
Ho diem per fer-nos els cursis amb coneixement.
Realment això el que sembla és la Fira de les ventositats.
Esteu avisats.
Maximum Clatellot.
Finalment, amb en Pep de Berga al telèfon.
No hi ha altra màgia que la que s'acaba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada