Quants aparadors trencats valen dos ulls de persona ?

"L'arrastrà de'n Pelletes" de Ramón Castañer.


No encetarem aquesta presentació
amb cap divagació
sobre el poder, o no,
transformador,
de l'art en questió.

L'encetarem rient-nos fortament
dels quatre aparadors destrossats
que tan han sortit retratats,
extrapolats,
magnificats,
en la seva trista premsa.

La premsa que ens vol fer creure
que la rabia humana
no ve motivada per res,
que són fenòmens extranaturals incontrolables.
Com les llunes plenes
o l'anar i venir de les onades.

Molt bé, porcs de merda,
ens voleu fer creure que no hi teniu res a veure?,
Que no heu fet decrets,ni lleis ni reformes?
Que no ens esteu empobrint i esclavitzant de manera
cutre salsitxera?
Això també està passant per una estranya
llei mil.lenaria, naturològica, inexplicable i
capcinerosa?

Ni tan sols teniu la decència de dir que ho feu
perquè sou el govern de rics
que governa pels seus amics.

Sempre poseu la excusa d'Europa
i de la U-E.

Aneu a Europa a prendre sopa
i no torneu !




Hemeroteca clatellera:

El fin de la Obediencia
by antipatía zine
Habeis tenido que apalizarnos, dispararnos pelotas de goma a la cara y ahogarnos con vuestros gases. Habeis tenido que detenernos y maltratarnos. Nos habeis aislado y encarcelado. Nos habeis amenazado con nuevas leyes y dicho a todo el mundo de que somos "terroristas". Habeis hecho todo esto y mucho mas para que agacháramos la cabeza, pero a pesar de todo lo que habeis hecho. No lo habeis conseguido. El 29 de marzo encendimos hogueras con todas vuestras amenazas, con todas vuestras ordenes y chantajes. No éramos un grupo, no éramos 300 ni 2000. Éramos muchas mas. Éramos aquellxs que cada dia pisais pensando que nunca se defenderán. Éramos lxs que exprimís en trabajos precarios, lxs que nos echais a la calle cuando quereis o nos sacais de casa cuando no podemos pagarla. Los que gobernais como recursos, como números en vuestras estadísticas. El 29 M os desobedecimos i de repente todo empezo a temblar. Ahora somos conscientes de nuestra fuerza. Sentimos como vuestro mundo se hunde y no os vamos a ayudar a levantarlo. preferimos construir el nuestro. Llegó el fin de la obediencia


"Allò que els responsables polítics de la crisi i els altaveus sistèmics negaves calia cercar-ho, paral·lelisme de la dictadura franquista, a la mpremsa europea: "La revolta de les retallades", "Primers signes de rebel·lió", "Una marea humana desfila en un Estat Espanyol en vaga". Mentre les cortines de fum del conseller, el conseller del 3% en el país del 3 %, amagaven els gamberros de sempreque rebenten el país cada dia des de fa anys: Els 400 de sempre de'n Millet, la banca que sempre guanya o els hooligans impunes de Goldman Sachs i Lehman Brothers. Cortrines de fum i l'excusa de sempre. Mentre Guillem Martínez escrivia a "Lo País": "no veure la realitat és una regió de la violència, potser la més perillos a i contagiosa" Directament dedicada al conseller que no hi veu, esborrant les propies cortines de fum.Que algú li expliqui que és una crisi, un desnonament o no arribar a final de mes. Que li expliqui algú o prendrem mal.

David Fernàndez a "La Directa".