Cada dia el mateix,
et trobes al bar
amb un que pateix,
li dius res es negre,
tot és com beix
i no et posis així
que res s'ho mereix.
I penses que quina merda
quin fàstic de dies i temps
només fem que empassar xustes
estem escanyats d'excrements.
Cada dia és el mateix,
tot espina, no hi ha peix,
al rebost no queda greix,
tot t'humilia i t'entristeix.
Si almenys poguessis pirar-te
per allà on l'herba creix ,
però no saps ni com s'hi va
i cada dia, el mateix.
I penses que quina merda
quin fàstic de nits i vents
només fem que perdre coses
estem esclafats i perdent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada