dimecres, 13 de febrer de 2019

Màximum Clatellot : LA PENYA DE LA XANCLETA

https://www.ivoox.com/32519036



Que fotin una presó
al circuït de Montmeló
que hi tanquin regidors
consellers i senadors
vigilants de la zona blava
i gent que li cau la baba
i els camells de la Farlopa
d'aquest raconot d'Europa.
Que hi fotin gran calçotada
amb la salsa enverinada
que no quedi esquenadret
fulminem l'estat de dret
fotem de la democràcia
abono per les acàcies
i del tribunal suprem
uns penjolls perquè ens pengem.
Acabem amb la bancada
d'una esquerpa sotregada
Fotem-los al fons del riu
que mai més no diguin piu.
Només quedem al planeta
LA PENYA DE LA XANCLETA.



Màximum Clatellot: Que lletja està la llotja.

https://www.ivoox.com/30881562





Al final hem pogut gravar el programa amb una qualitat més o menys fina fina.
Infotaula de personaAntoni Munné-Jordà
Biografia
Naixement 26 de novembre de 1948 (70 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat
Ocupació Escriptor
Gènere artístic novel·la
Nom de ploma Antoni Munné-Jordà
Premis
[mostra]
Modifica les dades a Wikidata
Antoni Munné-Jordà[1] (Barcelona 1948) és escriptor i llicenciat en història de l’art. Dirigeix la col·lecció “porpra i plata” de Pagès editors. La seva trajectòria laboral ha anat lligada a la revista Serra d’Or de la qual ha estat corrector i redactor. És un dels referents de la literatura de ciència-ficció a Catalunya i un gran coneixedor i divulgador d’aquest gènere.[2]

La seva obra de ciència-ficció inclou dues trilogies.[3] La primera està composta per Damunt un blanc així com el del paper (1978), Ofici de torsimany (1985) i Demà serà un altre dia (1987), que tenen un context científic i estan escrites sota els lemes de l’espai, el temps i el moviment, respectivament. La segona trilogia és més fantàstica i versa sobre la història de Vilanova en el temps: La paciència del mar (1994), que se situa a l’actualitat, L'única mort (1999), que se situa en temps dels ibers, i Poso el comptaquilòmetres a zero (2008), que se situa d’aquí a 10.000 anys.



Mateolika punk exlosion

https://www.ivoox.com/30333336




Dissabte vinent
el món serà brut i dolent.
I serem a Cals punkaires
no pas tots ni massa gaires.
I farem un programell
pel que ens deixarem la pell.
Vindra un cantant de 9 Barris
que fa crits extraordinaris.
La cervesa serà de llauna
Cal Punkaires serà una sauna.
Veniu a fer el Clatellot
abans d'anar a raure al sot.


Màximum Clatellot : El Club de la Vida Inmillorable.

https://www.ivoox.com/29632437



Tot es reflecteix en un mirall fet de tel de ceba.
Cada ruc va al seu corral, pel cul corre la gleva.
Ets un cuc, un carcinoma i vas ser una ameba.
No hi ha auca , ni escultura, no hi ha Senyor Esteve.

Dins d'un toll vas quedar moll
del melic a l'esquena
Aquest fus és molt adust
de fer-lo anar per terra.

En les vostres boques
el mot pau
significa GUERRA.


Màximum Clatellot : Sopa de rata franquista

https://www.ivoox.com/29001883




Agafa una rata franquista
que estigui ve de la vista
ruixa-la amb llimonada
i posa-li mermelada
una mica de canyella
tres voltes a la paella
després la fiques al forn
i vas a visitar el Born.
Quina sopa tan rebona
té gust a all i farigola!
Del franquista tot s'aprofita
el pots posar en una pita.


Màximum Clatellot: REMUNICIPALITZEM LA MERDA

https://www.ivoox.com/27248894




Cada dia el mateix,
et trobes al bar
amb un que pateix,
li dius res es negre,
tot és com beix
i no et posis així
que res s'ho mereix.

I penses que quina merda
quin fàstic de dies i temps
només fem que empassar xustes
estem escanyats d'excrements.

Cada dia és el mateix,
tot espina, no hi ha peix,
al rebost no queda greix,
tot t'humilia i t'entristeix.
Si almenys poguessis pirar-te
per allà on l'herba creix ,
però no saps ni com s'hi va
i cada dia, el mateix.

I penses que quina merda
quin fàstic de nits i vents
només fem que perdre coses
estem esclafats i perdent.


Màximum Clatellot : Perdre el senderi pel Ministeri.

https://www.ivoox.com/26411984




Una cosa que ens agradaria que quedés mitjanament clara abans que tot exploti com un ou pasqual carregat de introglicerina és que ens és igual tot això. No volem perdre ni un segon més parlant de cap engranatge de la maquinària de promoció-locució-indagació-expansió del poder. ens sentim incapaces de seguir mig minut més la seva xerrameca dement, les seves avorrides maniobres, les seves falses congestions, les seves ridícules màquies internes, els seus discursos buits i els seus flaixos de paper xarol. Xerrant d'ells mateixos es retroalimenten perquè xerrant-se d'ells ens matenen calladets. I se situen en el centre del tema de conversa. Expulsem-los a les afores de la nostra conversa. com més aviat, millor per tothom. Inclús per ells.