De veritat, que mani qui vulgui. Ens la porta fluixa.
Des del neolític que estem creant xarxes subterrànies de resilicència precària
a les vostres corretges de poder. Mai ens veureu de genollons. Ens tindreu les ànimes,
les il·lusions i les estones, però MAI ens tindreu com a persones.
De manera que seguiu amb les vostres tonteries de fanàtics esclavitzats.
Continueu amb les vostres lluites per cotilles insignificants de
poder i representació. No atureu la vostra cinquena guerra mundial per càrrecs i despatxets.
Feu una ficció de poder en la vostra república paral·lela
de la cobdicia i el figurar. En els vostres organismes de merda, en els
vostres organigrames en els quals no cal que ens hi compteu, que mani qui vulgui.
Només una condició, no ens feu passar pel calvari d'unes eleccions MAI MÉS.
Som-hi, cansalda!
Bufa, Pastanga!
Foc a l'esplanada!
Res no ens vaga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada