"He arribat tant tard al món,
que ja m'he desorientat per sempre."
Marc Antoni i Cleopatra. Shakespeare.
A veure:
Que la nostra capacitat d'anàlisi sobre el què ocorre a França no passa del "Quin merder!" i que la nostra imaginació a l'hora d'opinar sobre Turquia no va més enllà de "Quin sidral!" això ja ho sabem.
El que passa és que no estem documentats sobre res perquè no estem acostumats a fer res en profunditat.
Som d'una superficialitat esborronadorament superficial.
Ara, d'aqui a que la gent ens deixi de saludar pel carrer n'hi va un bon tros.
Nosaltres creiem que no n'hi ha per tant i que aquesta no és la manera.
Tingueu en compte que el dia que ens vam anar a apuntar a la facultat de periodisme era un dia que estaven de trasllat i els papers de la matrícula van ser extraviats per nosaltres mateixos en un bar de la cantonada.
Si algú els troba que ens matriculi i cursarem de grat la carrera si és que això dona com a resultat una mica més d'esforç nostre envers l'actualitat i tota aquesta merda de la que toca sempre parlar i nosaltres ens escaquejem com sangoneres drivladores.
Cert que no tractem l'actualitat com es mereix,
però val a dir que l'actualitat
a nosaltres tampoc ens ha tractat massa bé.
Vosaltres direu "Són falàcies victimistes !"
D'acord, no ens discutirem per això.
Què tal si parlem d'una altra cosa?
Maximum Clatellot.
Un programa de ràdio dels que més val canviar de tema.
Per entendre el sentit intrínsec de les imatges
pitjeu aquí
i pitjeu aquí.
Amb una cançó en primícia del moment d'un grup de frapant actualitat.
No desvelarem el nom del conjunt orquestral.
Tant pot ser al minut 7 com al minut 89.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada