EL QUE L'ULL VEU I DESITJA....

"L'organització sol ser sempre no res més que l'organització de l'autoritat"
Raoul Vaneigem.

Com que ens agrada parlar i que parlin de nosaltres vam convocar aquest premi:
Primer premi Mermelades Clatellot de frases
que comencen i acaben amb el pronom "Nosaltres".
Ja en tenim el guanyador, es tracta ni més ni menys que d'Amadeu Cabistrany, conegut a la nostra lògia de litúrgia sexual amazònica amb el críptic malnom de "El Brujo Rufo".
La frase que s'ha alçat amb el triomf ha sigut aquesta:
"Nosaltres ja comptàvem que no comptarieu amb nosaltres".

Més a trompicons que a ensopegades ens obrim pas a les xarxes de xerrera telecomunicativesca amb les nostres simpàtiques paràboles, els nostres missatges subliminals tocats amb flabiols invisibles, les nostres supuracions i dilatacions psíquiques que s'escampen per la vostre placenta magnètica com merda de colom.

Avui de nou acompanyats per Ivan Gordillo, tresorer suplent del Futbol Club Taifa d'economia crítica.

També punxem un tema del nou e.p. d'en Sam Destral.

Nosaltres interrompim el vostre fil de pensament.
Nosaltres som l'afluent verbal que tot ho subgjuga.
Nosaltres som la inactitud i la inexactitud.
Nosaltres som els qui fanguem de peus a l'infinita estupidesa humana.

A part d'això, què tal la familia?
El nano petit encara té perdues d'orina per la boca?
Això no ho heu de deixar passar, eh?
Aneu a l'especialista.


El que l'ull veu i desitja que ho agafi amb la propia mà.

Les MALES HERBES a l'INDISCRET

Durant els mesos de juliol i setembre tindrem els llibres i revistes de Les Males Herbes a la venda a l’Indiscret (c/ Milà i Fontanals, 46), per celebrar-ho hem decidit organitzar un petit cicle d’activitats relacionades amb el blog.

10 de Juliol, 19:30 – Inauguració del cicle i sessió de curtmetratges:
Passi dels curtmetratges Die Schneider Krakheit, de Javier Chillón, i La Màgica, de Joanot Cortès (amb la presència del director),
i Vernissage de l’exposició de Toni Soldevila (il·lustrador del 7è número de la revista Les Males Herbes).

24 de Juliol, 19:30 – Sessió d’esoterisme satíric:
El gran Roger Pelàez respondrà les qüestions que angoixen a la humanitat mitjançant les més variàdes tècniques: I Ching, Bibliomància, L’Oracle de Saint Germain…

4 de Setembre, 19:30 – Sessió de literatura oral:
Max Besora posarà veu a una compilació de relats propis pensats per a ser llegits, cridats i xisclats. Peces gore narrades per pertorbats anònims.

18 de Setembre, 19:30 – Sessió de ludopatia fantàstica:
Víctor Nubla i Ignacio Loïs us conviden a una partida oberta de 42. Un joc basat en la Guia de l’autoestopista galàctic de Douglas Adams, amb el que intentarem esbrinar perquè la resposta al sentit de la vida, l’univers i tota la resta, suma 42.

Que no se us escapi aquest detall: Molt burros haureu de ser per no passar-hi.

Per si us fa mandra clicar aquí a mà dreta...

AQUÍ TENIU EL NÚMERO 61 D'EL PÈSOL NEGRE.

MAXIMUM CLATELLOT: VISIBILITZACIÓ I OSTRACISME.

"He arribat tant tard al món,
que ja m'he desorientat per sempre."
Marc Antoni i Cleopatra. Shakespeare.

A veure:
Que la nostra capacitat d'anàlisi sobre el què ocorre a França no passa del "Quin merder!" i que la nostra imaginació a l'hora d'opinar sobre Turquia no va més enllà de "Quin sidral!" això ja ho sabem.
El que passa és que no estem documentats sobre res perquè no estem acostumats a fer res en profunditat.
Som d'una superficialitat esborronadorament superficial.
Ara, d'aqui a que la gent ens deixi de saludar pel carrer n'hi va un bon tros.
Nosaltres creiem que no n'hi ha per tant i que aquesta no és la manera.
Tingueu en compte que el dia que ens vam anar a apuntar a la facultat de periodisme era un dia que estaven de trasllat i els papers de la matrícula van ser extraviats per nosaltres mateixos en un bar de la cantonada.
Si algú els troba que ens matriculi i cursarem de grat la carrera si és que això dona com a resultat una mica més d'esforç nostre envers l'actualitat i tota aquesta merda de la que toca sempre parlar i nosaltres ens escaquejem com sangoneres drivladores.

Cert que no tractem l'actualitat com es mereix,
però val a dir que l'actualitat
a nosaltres tampoc ens ha tractat massa bé.


Vosaltres direu "Són falàcies victimistes !"

D'acord, no ens discutirem per això.

Què tal si parlem d'una altra cosa?


Maximum Clatellot.
Un programa de ràdio dels que més val canviar de tema.


Per entendre el sentit intrínsec de les imatges
pitjeu aquí
i pitjeu aquí.

Amb una cançó en primícia del moment d'un grup de frapant actualitat.
No desvelarem el nom del conjunt orquestral.
Tant pot ser al minut 7 com al minut 89.