Aquí 3 cunyats que ho sabem tot parlant de tot amb aquesta mena de paraplègia lingüística,
aquest estancament verbal i aquesta incapacitat per deixar de mirar-se el trist i gris melic.
Aquí un programa a on repassem les nostres pròpies i poc interessants vides i fem
fanfarronades que més que provocar rabia provoquen vergonya aliena.
Aquí penya que intenta expandir el seu microscòpic ego a base de citar algú famós a cada
frase amb el qui suposadament ha tingut una experiència hiper-mega-molona.
Aquí la càries social.
Aquí el final dels arguments.
" Juro que lo oí decir :
Salvo en una sociedad completamente justa,
lo mejor de la vida es ser jefe".
Roque Dalton.
Una cosa haurien de saber:
La nostra consternació té límits.
Volem dir,
A) Que estem molt contents flipant amb les mesures medievals de correcció del personal.
B) Que estem molt cofois de que el nostre país (tan de merda, per altra banda) escali el rànquing de països amb més corrupció, abús de poder, i mamarratxisme dirigentil com si portés una bombona de propà injectada al cul del país.
C) Que el cul de la pàtria s'està saturant de merda.
D) Que el cul de la pàtria emet arcades marrons i que molts turistes prefereixen aquest espectacle abans que les fonts de Montjuïch.
E) Que sabem de bona tinta que els que governen tenen previst fotre'ns a tots a la cangrí per després dir que no hi van ells perquè ja no hi ha lloc.
F) Que ens fotran a la presó i ens hi mataran de lepra i tifus.
G) Que la nostra resistència com a comunitat ja només depèn del que triguem a aniquilar-los.
H) Que només ens queda desitjar, amb les dents serrades de ràbia, que els assassinats que cometen periòdicament els mossos siguin un compte enrere.
I) El compte enrere per sortir disparats com a societat en posició piconadora i deixar-los més planxats que aquesta merda de bitllets que emeten i amb els que es pensen que ens mini-acontenten.
La nostra consternació té uns límits.
Els esteu rabassant de merda.
"El món és pels que han nascut per conquerir-lo.
No pels que somien que poden conquerir-lo,
encara que tinguin raó.
Fernando Pessoa.
Màximum Clatellot.
Un programa de ràdio lleument odiós.
Aquest programa l'hem fet coincidint amb
el tancament de Canal 9 de València.
Aprofitarem per sumar-nos a la confessió de la
comunitat periodística:
Nosaltres també hem mentit, també hem llepat,
també hem dit "honorables" quan volíem dir "perdonavides"
i també ens hem passat el codi dentològic per sota
el sobretoldo dels calçotets.
I ho hem fet amb un sol objectiu : FIGURAR.
Figurar en el vostre imaginari i figurar una
mica en aquest camp de melons podrits
que ve sent ultimament la història de Catalunya
en aquest tombant del Segre.
Nosaltres volíem ser tinguts en compte per la
comunitat periodística i fer declaracions de l'estil :
"No, no vam anar a la Facultat,
però vam treballar fent apostes al canòdrom de Barcelona
i tot Barcelona i tot Catalunya funciona com aquell
canòdrom a on vam passar 35 anys de la nostra vida."
Quan sortíem del canòdrom, anàvem al Psicòdrom.
No hem vingut per quedar-nos.
Hem vingut perquè no ens volíen enlloc més.
Màximum Clatellot:
La veu dels qui es mantenen en peu per comoditat més que per dignitat.
Màximum Clatellot:
Ells tenen programa. Nosaltres tenim tàctica.
Tothom sap que la tolerància o la reivindicació de les institucions
amb qualsevol forma de protesta és proporcional a la
distància en quilometres sumada a la distància en el temps.
De manera que , perquè l'administració escolti les nostres queixes
hem anat a fer el programa a un poble inconcret del camerún.
I, a més, l'hem fet parlant de coses dels daurats anys 80.
Com ara:
-Dir-se Jose Joaquín.
-Tatuar-se problemes d'escacs als saxons.
-Dir "Muñón" als qui es diuen "Muñoz" de cognom.
-Amagar les drogues dintre les bústies de la comunitat de veïns.
-Portar a la gent en autobús gratuït amunt i avall a concerts d'en Ramoncín
amb discurs d'en Phily Gonçalves.
-Començar a recopilar les frases d'en Sabina que invadiran twitter en 20 anys.
-Coses d'aquestes.
Nosaltres sabem que l'equació [ distància + distància = cas ] aquest cop resultarà.
Demà els mitjans reproduïran punt per punt les nostres rèpliques, el nostre malestar, el nostre no saber.
Parlem per parlar de les parladuries parlanenques de parlavà i de parlavé.
Ens diuen "Parleu d'això". I ens quedem muts com tombes sobrepoblades.
Perquè el nostre parlar no s'encarrega.
Ens diuen "Parleu massa". I ens comportem com veritables idiotes.
Que és l'únic que , en el fons, ens dona força pel que sigui.
Mirem de trobar coses de les quals parlar i a fe que les trobem.
Trobem coses que destruïm amb paraules, amb xerrameca invisible inservible.
Després les tornem a alçar amb la paraula i s'enfilen esguerrades, mutilades i contra-explicades cap endalt.
I nosaltres diem "Això no ho hem fet nosaltres. Això ho ha fet la paraula"
I això ens excusa i això ens exculpa.
I nosaltres, amagats rera la paraula, esperem emboscats
la nova ocasió de tornar a convertir el què hi ha en el què és.
Amb l'única eina del que podria ser.
Maximum Clatellot.
Cicatriu a la matriu motor motriu.
Segurament pensareu que no hi voleu anar perquè
està plé de grups d'aquests que suposadament
agraden als modernus.
Molt bé: Digueu-me què hi ha de suposadament modernu
en anar a Roda de Ter un dissabte al vespre....Burros.
Que sou reticents a TOT. I això tampoc és.
Ahir vam anar a la Cadena Humana.
Ens vam comprar una gavardina i una tapaiola de look zairenyo.
"Nosaltres som foc
Nosaltres som or
Nosaltres som el qui mai anem enlloc...."
Estrofa d'una corranda anònima dedicada a l'Uri Caballero.
Ha passat un mes i 12 dies des de l'ültim programa i ja tornem amb les simitarres esmolades, amb les mans suades, acabats de fer una bona cagarada de consistència i color de nocilla de dos colors.
Amb similar esperit però amb renovades i redomades forçes.
Aquí teniu aquest nou MàXIMUM CLATELLOT.
Amb l'amor que hi hem posat n'hi hauria d'haver prou per acabar amb la malnutrició infantil a Catalunya i Andorra.
Encara que molta gent convergent i/o de l'OPUS creu que la malnutrició infantil no és una tan mala notícia.
"Això fa abaratir els preus.D'aquesta manera pots pagar els xaperos amb una llesca de xoped caducat." Declara al màximum Clatellot un petit membre de la cúpula.
-A no ser que s'ensorrin les coves de l'Ignasi
-L'iglesies?
-No, en Loyoles.
-L'Ignasi de loyoles?
-El que conduia una golondrina
per allà l'estany de Banyoles.
Respecte a la resta de coses que estan passant només us direm
que la butxaca esquerra vigila la butxaca dreta,
i que el colze és cosí del genoll.
El 1700 la gent de Barcelona bebia aigua de color vermell terrós
i no en volia saber res d'aigua de cap altre color.
És una dada.
Insignificant, però una dada.
Us ho diem perquè us feu el càrrec que no sempre ha sigut el mateix
el que ens hem hagut d'empassar.
No ha tingut sempre el mateix color ni la mateixa consistència.
Amb tot, la nostra capacitat mai ha disminuït.
I és bonica l'escenificació que gaudim mentre empassem.
Pels que ens fan empassar,el número de variettés consisteix en veure
l'atrafagamenta amb que ens afanyem a fer-ho.
Pels que empassem, el color i la textura del que empassem és
el paisatge exterior que esdevé interior.
Un bonic arc de Sant Martí de diferents tons del color de merda.
Aquesta és la paleta amb la que ens tenyeixen els somnis i les il·lusions.
Màximum Clatellot.
Sòbris des de 1837.
L'any en que morí Pushkin.
Si heu agafat el xarampió al SONAR,
Si heu agafat la salmonel·la al Primavera Sound.
Si heu agafat càncer al Camp Nou:
El Dr. Roger Pelàez és el vostre home.
Roger Pelàez és mestre en coses.
Roger Pelàez parla amb el buit de les coses.
Roger Pelàez posa un cacauet dins d'un cacauet.
Roger Pelàez respondrà les vostres preguntes sobre:
En què consisteix exactament el procés prostituient?
La mixomatosi parlamentària és cosa de feng-shui?.
Les portes dimensionals en forats negres donen el tret de sortida a una nova bombolla immobiliària?
Es cura la sida glopejant llefa?
Guanyarà el Papa de Roma el tour de França?
Morirà Mariano Rajoy?
Paga Jordi Pujol zona blava i autopistes?
I, en cas positiu, ho fa amb descompte per ser tan nap-buf?
Doneu-li súper-corda i no callarà en dues hores.
I-Xing, Pèndol, Oracle de Sant Germain, Endevinació amb pesseta de coure, Lectura de sucs gàstrics, Bibliomància, Guiadetelèfonsmància, Accentuació astral, Revisió del cadastre.
Això és una recopilació de directes i demos.
Els cinc primers temes van ser grabats a Radio Cardedeu pel programa Maximum Clatellot.
Els temes 6,7 i 8 formen part d'un directe a Can Vaka durant els Flat Shows.
Els següents tres temes son un adelant d'uns quants temes que treuré d'aquí poc.
Els dos últims temes son dues de les primeres grabacions que vaig fer a casa i tenen un aire...diferent!
En fi, bon vent i barca nova!
"L'organització sol ser sempre no res més que l'organització de l'autoritat"
Raoul Vaneigem.
Com que ens agrada parlar i que parlin de nosaltres vam convocar aquest premi: Primer premi Mermelades Clatellot de frases
que comencen i acaben amb el pronom "Nosaltres".
Ja en tenim el guanyador, es tracta ni més ni menys que d'Amadeu Cabistrany, conegut a la nostra lògia de litúrgia sexual amazònica amb el críptic malnom de "El Brujo Rufo".
La frase que s'ha alçat amb el triomf ha sigut aquesta: "Nosaltres ja comptàvem que no comptarieu amb nosaltres".
Més a trompicons que a ensopegades ens obrim pas a les xarxes de xerrera telecomunicativesca amb les nostres simpàtiques paràboles, els nostres missatges subliminals tocats amb flabiols invisibles, les nostres supuracions i dilatacions psíquiques que s'escampen per la vostre placenta magnètica com merda de colom.
Nosaltres interrompim el vostre fil de pensament.
Nosaltres som l'afluent verbal que tot ho subgjuga.
Nosaltres som la inactitud i la inexactitud.
Nosaltres som els qui fanguem de peus a l'infinita estupidesa humana.
A part d'això, què tal la familia?
El nano petit encara té perdues d'orina per la boca?
Això no ho heu de deixar passar, eh?
Aneu a l'especialista.
Durant els mesos de juliol i setembre tindrem els llibres i revistes de Les Males Herbes a la venda a l’Indiscret (c/ Milà i Fontanals, 46), per celebrar-ho hem decidit organitzar un petit cicle d’activitats relacionades amb el blog.
10 de Juliol, 19:30 – Inauguració del cicle i sessió de curtmetratges:
Passi dels curtmetratges Die Schneider Krakheit, de Javier Chillón, i La Màgica, de Joanot Cortès (amb la presència del director),
i Vernissage de l’exposició de Toni Soldevila (il·lustrador del 7è número de la revista Les Males Herbes).
24 de Juliol, 19:30 – Sessió d’esoterisme satíric:
El gran Roger Pelàez respondrà les qüestions que angoixen a la humanitat mitjançant les més variàdes tècniques: I Ching, Bibliomància, L’Oracle de Saint Germain…
4 de Setembre, 19:30 – Sessió de literatura oral:
Max Besora posarà veu a una compilació de relats propis pensats per a ser llegits, cridats i xisclats. Peces gore narrades per pertorbats anònims.
18 de Setembre, 19:30 – Sessió de ludopatia fantàstica:
Víctor Nubla i Ignacio Loïs us conviden a una partida oberta de 42. Un joc basat en la Guia de l’autoestopista galàctic de Douglas Adams, amb el que intentarem esbrinar perquè la resposta al sentit de la vida, l’univers i tota la resta, suma 42.
"He arribat tant tard al món,
que ja m'he desorientat per sempre."
Marc Antoni i Cleopatra. Shakespeare.
A veure:
Que la nostra capacitat d'anàlisi sobre el què ocorre a França no passa del "Quin merder!" i que la nostra imaginació a l'hora d'opinar sobre Turquia no va més enllà de "Quin sidral!" això ja ho sabem.
El que passa és que no estem documentats sobre res perquè no estem acostumats a fer res en profunditat.
Som d'una superficialitat esborronadorament superficial.
Ara, d'aqui a que la gent ens deixi de saludar pel carrer n'hi va un bon tros.
Nosaltres creiem que no n'hi ha per tant i que aquesta no és la manera.
Tingueu en compte que el dia que ens vam anar a apuntar a la facultat de periodisme era un dia que estaven de trasllat i els papers de la matrícula van ser extraviats per nosaltres mateixos en un bar de la cantonada.
Si algú els troba que ens matriculi i cursarem de grat la carrera si és que això dona com a resultat una mica més d'esforç nostre envers l'actualitat i tota aquesta merda de la que toca sempre parlar i nosaltres ens escaquejem com sangoneres drivladores.
Cert que no tractem l'actualitat com es mereix,
però val a dir que l'actualitat
a nosaltres tampoc ens ha tractat massa bé.
Vosaltres direu "Són falàcies victimistes !"
D'acord, no ens discutirem per això.
Què tal si parlem d'una altra cosa?
Maximum Clatellot.
Un programa de ràdio dels que més val canviar de tema.
Amb una cançó en primícia del moment d'un grup de frapant actualitat.
No desvelarem el nom del conjunt orquestral.
Tant pot ser al minut 7 com al minut 89.
"-Què se suposa que he fet en menysperu de la Llei?
-Per començar,has menjat aliments immunds. Has afirmat haver sentit la veu del Senyor que et deia que tot era igual de bó: el porc,el llamàntol i jo què sé...suposo que també els gripaus i les aranyes..."
"-I què passa amb el temple?
-Això, què passa amb el temple?
-Segueix sent nostre? Unim forçes amb els jueus que no siguin Natzarens per donar vida al temple?
-Ningú- digué Pere- mor per un tros de pedra, encara que aquesta pedra l'hagi alçat Salomó en persona."
" -Tinc entés que un vaixell està amarrant al Port de Cesàrea en aquest moment. Transporta, lloat sigui Déu, un document concret que significarà la confirmació imperial de la restauració de Judea en el concert dels regnes.
-Un regne client- digué Cleofàs.
-El món sencer reconeix tal clientela. La llibertat sempre ha sigut un terme relatiu. El Cèsar és el Cèsar."
El regne dels reprobes. Anthony Burguess.
Nosaltres som els que cada segon perdem un amic al twitter. Nosaltres som els que rebem molts "no em mola un duro" a totes les nostres propostes del faceboock. Nosaltres, ara que de qualsevol merda se'n diu "que tot ho peta", som els petats que no petem res.
Una mica també som les victimes del nostre passiu tantsemenfotisme, del nostre laisse faire i del nostre ni-t'ho-explico-ni-m'hi-implico.
Els qui ens van titllar de merdes seques només va errar en l'adjectiu.
No obstant, tenim una cosa a dir-vos a tots els qui esteu disposats a la renglera dels qui pensen fer grans coses les properes 46 hores :
De tots els que creieu en la disciplina i en la constància, quants ho feu realment per amor al treball en sí mateix i no pel reconeixement alié?
Us hem descobert, oi?
Els nostres cors curullen pena luterana per vosaltres i les vostres intencions.
No era això, Companys, el que teniem previst per aquest cap de setmana.
Maximum Clatellot.
L'inintel·ligible intangible.
Els reis de la Golondrina.
Hi ha unes 15 o 20 furgonetes plenes de mossos, s'han palplantat enmig del camp, estan traient les coses de la casa: mantes, sacs, eines, estris... La gent es va acostant a Can Piella i els mossos els barren el pas, fan algunes detencions rutinàries amb desgana, com si avui el camell els haguès fallat. A dins d'un cotxe dels policies hi ha algú que verifica i sembla que supervisi tot l'operatiu. No és cap alt càrrec policial, és l'amo de Malca 2 SL. Un xulo merdes, un multimilionari que és el propietari de les terres i que avui és la primera vegada en la vida que hi fot els peus.
L'amo de les terres les trepitja per primera vegada per trepitjar als qui allà hi viuen.
A la llunyania, se sent el só d'una ràdio que algú a enterrat sota una olivera.
Maximum Clatellot.
Un programa fet abans del desallotjament de Can Piella i abans de les detencions a l'Ateneu Llibertari de Sabadell.
Un programa que ja pertany al passat menys immediat.
L'espectacle que ha aconseguit un milió de firmes perquè es deixés de fer.
L'espectacle a on ta mare va coneixer aquest rumanés que ara la xuleja.
L'espectacle que va fer decidir a ton pare a posar-se mamelles.
L'espectacle que ha desestructurat l'intestí de l'Artur Mas a cops de cigala.
L'espectacle que ha desincronitzat Catalunya amb l'eix de la terra.
L'espectacle a on es pronuncia més vegades la frase "per on anava?".
L'espectacle del que beuen tots els espectacles, com si fos un sensual gaspatxo.
L'espectacle pare i mare de tots els qui us creieu mitjanament enginyosos.
L'espectacle contestatari però amb respecte,insolent però sense grolleria.
L'espectacle que ha portat els amos de robadors 23 al psiquiatre.
L'espectacle de la devallada de l'espectacle.
L'espectacle, en definitiva,....SEMI-TOTAL!
Per què no dir-ho?
CARRER ROBADORS 23 DE BARCELONA.
A LES 21 I PICO HORES.
3 EUROS VOSTRES QUE M'HAUREU DE DONAR, NO EN MA SI NO EN UN SOBRE.
UN SOBRE NET.
Recordem a tots els domingueros i aixafaterrossos que avui no cal que vagin a buscar espàrrecs al Montseny.
Hi haurà una orgía canival de soroll ié-ié, autodestrucció celebrativa, reflexió barata, eucaristia pornopunk, pagana foguera baptismal, veganisme rabiós armat, decadència conspirativa calmada.
El Club Bilderberg dels arrossegats i els insostenibles. L'élit del pocasoltisme i del pocavoltisme.
Veniu i follareu amb vosaltres mateixos per nous orificis que se us obrirán només aquesta nit.
<
Demà, Cabaret d'entreguerres per cel·lebrar radio Contrabanda:
Aquest proper dissabte dia 11 de maig Contrabanda us convida a una tarda de radio i varietés a l'Ateneu Flor de maig (c/Doctor Trueta, 195 -M L4 Llacuna-).
17:00h a 19:00h Taller de Podcast.
19:00h a 21:00h Radio en directe.
21:00h a 0:00h Cabaret de Primavera amb:
Ramirez
Montesrrat Escopinya(magia/humor)
GillesdeRai (lectura interpretada)
"Roger pelàez canta sau"
i molt molt molt més.
Avui ens n'hem adonat d'una cosa molt divertida:
Els malsparits que ens governen sobre les posibilitats
de banc, caixes i multinacionals no només ens estan robant
a nosaltres, que ja no teniem res, si no que estan robant
als nostres pares i als nostres avis.
De nou ens hem reunit per perpetrar el programa i recordar
als nostres 437 oients que les senyals són clares i la
xocolata espessa. Que no hi ha riu sense font, que hem vist
els cinc cercles dins d'un cercle i que ens estem apropant.
Que tothom té el seu destí i fins i tot no tenir-ne ja n'és un.
Que aviat convertirem Catalunya en la casa de putes sense
mestressa que és la nostra ítaca.
Encenguem a osties la traca.
Que començi l'espectacle.
Mantingueu-vos a l'escolta.
Aviat us donarem noves ordres.
Este mensaje contiene imágenes bloqueadas.
Mostrar imágenesOpciones
Amigues i amigues, que us agrada llepar figues.
Sempre dieu que no veniu a l'espectacle perquè us passem el lletrero dimarts al dematí.
Avui us el passem dissabte al migdia perquè no tingueu excusa.
Dit això, m'en vaig a comprar 500 cadires plegables al xino perquè
estic convençut que aquest dimarts a Robadors-23 no hi cabrem.
No tan fisicament com d'alegria.
Roger Pelàez canta Sau, de nou junt per primer cop.
L'assassinat considerat com un número de varietats.
C/Robadors 23 //// 21.37H. //// 3 euros ////
( M'els heu de donar vosaltres a mi, no al revés).
Passeu el flyer als vostres amics i jugueu
a trobar-ne els 5 nivells de lectura.
5 cercles dins d'un cercle.
I m'en porto 3.
No només ens fumem l'heura
el dia que ens dol la pleura.
Ni parlem en termes mixtos
sempre de caixes de mistos.
No ens enlluerneja ni mica
que hi hagi un segell del guernica.
Ens frapa la demonització
que varema tot això.
Que el primer que et fot la guitza
de seguida el satanitzes.
Quan intuïm aquest truc
del cul ens raja espés suc.
Mentre tu et fots un bon pic-nic
amb un cosí de Ripoll que és beatnik:
Tot ens enutja i enerva
som el qui cantem sota l'herba.
MAXIMUM CLATELLOT
De nou sota la capa del sol.
Un programa a on no es diu res que no hagis sentit ja mil vegades.
No perquè no tinguem inventiva si no perquè volem embolcallar-te
en la teva baba de calor i seguretat paternalòcrata.
I cada quinzena ho aconseguim.
Els motius ornamentals de la quinzena són sobre
prevenció del bolxevisme, la tuberculosi i
la malaltia del poll vigorèxic.
Cortesia de l'Àngel i en Legal.
Fa un mes que no fèiem el programa i el repós ens ha sentat molt bé.
Hem visitat diferents indrets de Catalunya que el capitalisme està a punt d'estrangular :
Hospitals, la Fajeda d'en Joaquim Jordà, el bosc dels mariques de Valldorriolf, biblioteques,centres cívics,
la comuna d'en Salvador Alsius, línies de P3 d'escoles públiques, els estalvis de tota la vostra vida
i altres coses que desapareixeran en breu.
Hem pensat :
"Bha, el món està plé de coses!
Què més dona que en desapareguin unes quantes?"
Al cap i a la fi, els sociòpates de masses que ens
governen porten tota la seva vida destruïnt no només la memòria
si no els espais a on aquesta memòria era depositada.
Quan no ens recordem de res ens miraran amb els ulls esbatanats
clamant-nos "Fills nostres, no us recordeu de nosaltres?"
I nosaltres direm.....Vaja, no recordo què direm!
No ho recordo ni ho puc recordar.
Perquè haver oblidat el que ja ha passat no
fa que recordis el que encara no.
En un pla més mundà:
En Cao ens ha agregat al seu facebook.
Llarga vida al caos!
<
Jura de bandera a Granada.
En Cao va arribar després del retratista.
Un cartel que indique la hora y el lugar es una puta mierda de
cartel, así que aquí va:
A partir de las 22h30, calle Dos de mayo nº6. Madrid.
Lo que pone en la propaganda más bebercio, vuestras pegatas
y un par más de souvenirs impresos.
Avui presenten la caixa VERDA d'autsaider comics.
Un prodigi de vivacitat i autenticisme.
Tot i això, el Sr. Roger no hi podrà asistir perquè
està guardant llit. En part perquè ningú li prengui i
en part perquè no sé qui li ha dit que el que
té el llit ho cura..
El que farà que la festa sigui més amena i tingui un
colorido íntim més optimista.
MADAME BLAVATSKY per BTOY a la seu del Comitè Del Clatellot Central.
"Passant per davant d'un cinema em vaig preguntar "En aquesta nova etapa de la meva vida, seguiré veient pel·lícules pornogràfiques?". Sense donar-hi més voltes vaig entrar. Les meves costums no havíen desaparegut amb el pas que acabava de donar. La pel·lícula, per cert, va resulta ser una merda inaguantable."
Història d'un servidor. Edward Limónov
Amigues i amiguets:
Fins a on ens arriba la memòria cromosomàtica, que no és gaire lluny, la veritat, nosaltres també hem volgut estar donant la nota de continuu. Hi ha gent que diu que coneix a algú que viu en la modèstia. Nosaltres ho posem en dubte. Nosaltres només veiem una colla de pintoresca massa fent extravagants gestos i accions que podríem descriure només com a titellesques. Nosaltres no creiem que tot això tingui un sentit magmàtic a no ser que es tracti d'un anunci de desodorant o de refrescos calorífics fet amb càmera oculta.
Amb tot, un món més just i més tranquil s'acosta.
El notem tant a la vora que el cul se'ns fa pecsicola.
