TOTS ELS LLADRES QUE TENEN NOM TENEN NOM DE LLADRE

Els mossos d'escaire ens han passat
aquesta llista de gent que es busca.

Elaborada a partir de delacions d'un gruix del 99,8 de la població.
El que no sabem és perquè no els troben. Només cal mirar l'HOLA, el 9 nou o quansevol merda d'aquestes per saber on passen la vacança.
Per cert, la gent que treballa a les rotatives del comte de Godó estan en VAGA!
Diu que el comte els vol fer currar set dies i descansar set dies. I això és una cosa que la llei no permet. Toca't els collons: amb la de coses que la llei permet fer als treballadors, el senyor comte s'ha emmarranat perquè els en vol fer una que la llei no contempla.
Compte amb el comte i compte amb el seu diari de merda.
És el diari d'una perillosa secta minoritària que s'anomena Esglèsia de la Convergència Catastral. O alguna cosa per l'istil

Endavant amb la Clatelluscada Popular Màxima!
Matem-los a escopinades!



http://www.ivoox.com/maximum-clatellot-25-07-2012_md_1351133_1.mp3

EL PÈSOL NEGRE SEMPRE RETIRA L'AGRE !

El noveau pèsol està més content que un gínjol.

S'hi diuen coses com aquestes:

Si us fixeu, l’auge del moviments socials el vam viure just quan hi havia l’auge de la bombolla del capitalisme, fa uns anys, quan van caure més molles de pa del compte de les taules dels de d’alt, dels porcs grossos. Un accident necessari, sens dubte. Bé, ara, sembla que els moviments socials —seguint el ritme dels capricis del mercat— estan de reculada.

Això no fa res més que mostrar la fragilitat i el poc compromís de part d’aquest entramat autoreferencial i onanístic que afirma ser els moviments socials. Un caprici postmodern. Una extravagància de la classe mitja. Un producte de consum. Un divertimento. Una mentida vital —com diria Pío Baroja— més aviat cutre i sovint esperpèntica, una mica American Beauty a l’espanyola, o a la catalana no fos cas!

Però ni els anarquistes som petit burgesos, com afirmen els comunistes de partit, ni crec formar part d’uns moviments socials folklòrics ni em conformo amb l’anarquisme d’estil de vida ni amb cap altra parcialitat. Volem més, necessitem més: perquè estem en guerra, sempre ho hem estat i acceptem el repte per desigual que sigui.
Salut i anarquia!

....i s'hi dibuixen coses com aquesta altra:

...i està molt bé que els alcaldes s'aprimin, encara que ho haguem de pagar els contribuients. Ho paguem contents mentre ens aprimem gratis.

I això són coses que hi pots estar o no d'acord. Però són veritat.

Llegiu-ne la resta aquí.