CONEIXEM HISTORIADORS CONEGUTS!

No només ens escolten illetrats com vosté, també ens escolta gent de bé.
Sense anar més lluny, l' il·lustre historiador Fèlix Villagrassa , que acaba d'editar el seu recomanable llibre
FRANCESC XAVIER LLORENS I BARBA
LA UNIVERSITAT DE BARCELONA I EL PENSAMENT CATALÀ AL SEGLE XIX
a l'editorial dels llibres de l'índex nadamenus.
Nadamenus no és part del nom de l'editorial, és un modisme.

L'altre dia , sense anar tampoc més lluny , com ja déiem al primer pàrraf, ens va escriure aquestes amables i amigables paraules.

PS
El llibre de l'imatge no té res a veure amb aquest blog, no sé ni tan sols perquè li hem fotut.






Per fi he dominat la tècnica. De fet és fàcil, però jo ahir tenia el dia maldestre. Ja estic escoltant la sintonia d’entrada de M.C. Quants anys, quines evocacions, com sortien les ties esperitades si volies fer que ho escoltessin. No deixis d’enviar-me els enllaços, que fins i tot pot ser que els reenviï a alguns amics desnonats i a l’atur, per tal de fer-los la punyeta.

Vaig fer unes xerrades sobre història del catalanisme amb motiu de les consultes patriòtiques (m’ho van demanar els convergents), i com que sóc un senyor, vaig posar molt bé a Prat de la Riba i malament a Companys (pel fallit 6-X-34). Companys tenia un fill mongui o guillat, cosa que el va portar a la mort perquè la Gestapo el va atrapar a França, car ell no volia deixar sol el boig. Després vaig dir que nosaltres venim dels visigots, i que Don Pelayo i Covadonga són mentides de la historiografia castellanoespanyola, que està corulla de troles (la nostra, igual, fet i fet). Vaig descobrir la gran veritat: que Espanya la va inventar Ferran II, “el viejo catalanote” segons els seus contemporanis castellans. Un rei català-xarnego (com tot català ben nascut) que va engegar la moto i després se la van fotre els castellans i els flamencs. Les xerrades les feiem a les sales dels ateneus locals, sempre al costat del cafè i de la seva lloada barra.

Sí que presentaré un llibre, però és un rollo (aparentment). És la biografia de Xavier Llorens i Barba, un catedràtic, que la baba li queia, de la recuperada Univ. de Barcelona del XIX. M’agradarà saber si algú gosarà llegir-lo. Si és així, previ lleu examen, tornaré la pasta del preu del llibre a qui tingui el valor d’empassar-se’l. Llorens va ser el primer a Espanya que va teoritzar sobre el nacionalisme, molt poquet, però alumnes seus com Duran i Bas, Torres i Bages (mare del catalanisme carca), Valentí Almirall (pare del catalanisme republicà) li varen prendre la paraula. Llorens s’escagarrinava per les bullangues rutinàries a la Barcelona del seu temps i intentava contemporitzar entre catòlics radicals (carlins, com els teus ancestres, m’hi jugo el prepuci) i liberals materialistes i lliurepensadors. Mirava d’acostar la tradició catòlica al cientifisme (una cosa no tan descabdellada quan tothom sap que alguns dels millors científics mai van renunciar a tenir fe (que no proves) vers alguna forma de transcendència de l’home i del seu esperit (amb perdó). Llorens va morir solter als 52 anys. He deduït que estava enamorat de la mama, que era molt intel·ligent i això el feia romandre sol, que era tímid (no crec que cap persona o animal el desvirgués), que no es va deixar retratar mai (l’únic retrat seu el va fer el pintor Martí i Alsina de memòria) i després de la seva mort es va fondre la seva memòria. Era de Vilafranca, i aquesta gent solament ha reeixit a posar-li el seu nom a un carreró de merda. Són vilafranquins, que pel cas és com si fossin de Granollers.

Molt satisfet de mantenir contacte amb tu. Et donc permís per parlar de Llorens a Màximum Clatellot. Llorens va viatjar bastant per Espanya (torno a demanar perdó), i va anar a Euskaherria més d’un cop, i li feia gràcia aquella gent, i envejava els furs, però pensava que eren una mica carallots.



Un altre dia et seguiré parlant de l’inefable Llorens, que hauria de ser el patró dels eskizofrènics i dels beneits.



Petons



F.V.H.


VISCA EN FÈLIX!