dijous, 3 de juliol de 2014

MÀXIMUM CLATELLOT : TORRAPANS I TORRANAPS A LA TERRA DE FER PIPES





Us volem explicar una cosa curiosa i divertida que ens passa cada dia entre set i deu vegades:
Ens llevem i ens sentim com envoltats de merda,
com si visquessim dins d'un coco energètic informàtic amb péls de coco que s'ens claven per tot el cos, com si hi haguès una mena de loft amb spa amb xorros de llefa de simi escleròtic. Tot és estrany i desagradable i, al cap de molta estona ens tornem a fotre la piltra i tot torna a ser estrany i desagradable i no veiem res ni sentim res ni notem cap olor, ni els colors ens meravellen, ni ens venen ganes de comprar res per sentir-nos part com a entitat ,ni sabem com sentir-nos millor perquè no sabem ressortar el mecanisme de les propies sensacions i estem cansats i no ens ressetejem i arriba la nit i fumem un ducados i un altre i prenem un café i deixem taques de rodones de tasses de café als papers que ens envolten i que utilitzem l'endemà per tornar a embolicar l'esmorzar i quan emboliquem l'esmorzar ens preguntem si aquest esmorzar no som nosaltres mateixos i la nostra vida mateixa que és embolicada , estúpida i devorada i està composta de productes de l'àrea de guissona que probablement porten massa dies oberts a la nevera però que ens fan tan fàstic que no podem si no menjar en petites dosis. Això és el que ens passa i no ens fareu creure que a vosaltres us passa una altra cosa. La miséria està escrita en les vostres cares tan profundament com en les nostres.
Per això ens reconeixem.
Per això i només per això MÀXIMUM CLATELLOT.
El xiuxiueig de les coses últimes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada