dijous, 13 de març de 2014

Màximum Clatellot : Per un emputament que no suposi un amputament.




En aquest nou capítol d'aquesta sèrie de trasallats ideològics ens mudem al
centre del Danuvi amb les seves danses de foc i els seus homes que remen el
bastó sobre les cendres, ara buscant-hi una xusta de ducados, ara dibuixant
serenament el relleu del declivi de la seva patria.

Traçem un mapa sonor d'aquestes inquietuds i esbrinem el ritme cardiològic
de la canalla i la solapació dels espetecs en les danses i
la caiguda del ritme borsari.

Per què el calc de la nostres pors decora la nostra vida?

Nosaltres estem més buïts que ho està actualment
la bufeta de l'orina d'en Joan Andoni Samaranch.

Nosaltres tenim els culs bruts de tan omplir continguts.

Nosaltres pensem perquè vosté pensi menys.

Nosaltres tenim el nivell de tot tan avall
que ens hi ensopeguem cada dia quan ens aixequem de piltrar.



Màximum Clatellot:

Més bajanades banals.

Més circuml·lòquis Catastròfics.

Més rancúnia no tipificada.

1 comentari: