Tothom ens demana pel carrer. Ens demanen als programes de la tele, ens demanen a les publicacions de pseudo-pensament. I no ens demanen la nostra opinió o res referent al nostre minso saber. Ens demanen el vot i la confiança. El vot no significa res, demanar-nos el vot és poc perquè votar és voluntari i nosaltres de voluntat en tenim poca. I la confiança, fa fàstic. Demaneu-nos coses que no teniu ni puta idea que existeixen i respondrem. Perquè nosaltres som un abocador de donacions sense final ni pastilles de frenada. Nosaltres som la pàtina que patina. Nosaltres som el que impregna el que és invisible. Nosaltres som els putes de l'iceberg.
"Les mares de família i les seves joves obeeixen, deixen de banda les robes, els cistells i les labors a mig fer i ofereixen encens al déu, invocant-lo amb els noms de Bacus, Bromi ( el sorollós), Lieu, descendent del foc, nascut dues vegades, únic ésser amb dues mares; a aquests noms afegeixen el de Niseu, Tioneu de cabells mai tallats, Leneu, el qui va plantar la vinya que ens dóna alegria, Nicteli, pare Eleleu, Iacos, Ehuan, i tots els altres molts noms amb què et coneixen, Líber, els pobladors de Grècia. La teva joventut no té mai fi, ets nen per tota l'eternitat, ets considerat el més bell dels de dalt del cel; el teu cap té un aspecte virginal, quan el dreces sense banyes; tu has conquerit L'Orient fins a la desembocadura del Ganges que banya l'obscura Índia; tu, déu venerable, has donat mort a Penteu i a Licurg, el de la destral de doble tallant, com a càstig pel seu sacrilegi i has llençat al mar els cossos dels tirrens; tu menes, afeixugats sota el doble jou del carro, linxs amb el coll engalanat amb frens acolorits; les bacants i els sàtirs et segueixen, i també el vell ebri que sosté amb un bastó els seus membres tentinejants i que amb prou feines s'aguanta sobre el dors corbat del seu ase. Pertot arreu on vas se sent la cridòria dels joves, la veu a l'uníson de les dones, els timbals picats per les mans, els còncaus címbals de bronze i les flautes de boix, amb els seu llarg tub foradat."
Les metamorfisis. Llibre V. Ovidi.
